L’adolescència és una etapa de molts canvis.

Els fills comencen a buscar la seva pròpia identitat, necessiten més autonomia i sovint qüestionen coses que fins fa poc acceptaven sense problema.

En aquest procés poden aparèixer moments de desmotivació, inseguretat, irritabilitat o sensació de no saber què volen.

Per als pares, veure un fill desorientat pot generar preocupació i moltes preguntes.

Què hi pot haver darrere de la desmotivació?

Quan un adolescent sembla desmotivat, és fàcil pensar que no s’esforça prou o que li falta disciplina.

Però darrere d’aquesta actitud hi pot haver moltes coses.

Potser està intentant entendre qui és, se sent pressionat per les expectatives, té por d’equivocar-se o simplement encara no ha descobert què desperta realment el seu interès.

També pot estar comparant-se constantment amb els altres o intentant trobar el seu lloc dins del grup.

La desmotivació no sempre és falta de ganes. De vegades és una forma d’expressar confusió.

Comprendre abans que corregir

Quan estem preocupats pels nostres fills, és normal voler trobar una solució ràpida.

Però sovint, abans de corregir, convé intentar comprendre què està passant.

Preguntar, escoltar i deixar espai perquè l’adolescent pugui expressar-se sense sentir-se jutjat pot ajudar a mantenir la connexió.

No sempre necessiten una resposta immediata.

De vegades necessiten sentir que poden parlar sense que cada conversa acabi convertida en un consell, una comparació o una crítica.

Alguns errors habituals

Amb la millor intenció, els adults podem acabar posant encara més pressió.

Frases com:

• “A la teva edat jo ja sabia què volia.”
• “Si t’esforcessis més, ho tindries més clar.”
• “Has d’aprofitar les oportunitats.”
• “Mira el teu amic, ell sí que…”

poden fer que l’adolescent senti que no està complint les expectatives.

Comparar-lo amb altres persones o intentar decidir per ell pot augmentar encara més la distància.

Cada adolescent té el seu ritme, els seus interessos i la seva manera particular de descobrir el món.

Crear un espai de confiança

Mantenir la connexió no significa estar d’acord amb tot.

Significa construir un espai on l’adolescent pugui sentir que pot explicar què li passa.

Podem mostrar interès sense interrogar, oferir ajuda sense imposar i deixar clar que estem disponibles quan necessiti parlar.

Aquesta confiança es construeix moltes vegades en moments petits: una conversa al cotxe, una passejada, compartir una activitat o simplement escoltar sense voler resoldre res immediatament.

Respectar la seva singularitat

No tots els adolescents tenen els mateixos interessos, motivacions ni ritmes.

Alguns tenen clar molt aviat què els apassiona. Altres necessiten experimentar, equivocar-se i provar diferents camins abans de trobar alguna cosa que els encaixi.

Acompanyar-los també significa acceptar que el seu camí pot ser diferent del que nosaltres havíem imaginat.

Quan se senten respectats en la seva manera de ser, és més fàcil que desenvolupin confiança en les seves pròpies decisions.

Acompanyar sense perdre la connexió

Els pares no podem evitar tots els dubtes, errors o dificultats dels nostres fills.

Però sí que podem oferir-los un espai segur des del qual explorar-los.

Comprendre abans que corregir, escoltar abans que donar una resposta i respectar la seva singularitat pot ajudar a mantenir la connexió durant una etapa en què els adolescents estan començant a descobrir qui són.

De vegades, el més important no és indicar-los exactament quin camí han de seguir.

És fer-los saber que, mentre el descobreixen, no han de fer-ho sols.